La Romina és una nena molt aplicada en tot i molt responsable. Per això, molts cops després de trobar-nos i anar a berenar a la seva fleca preferida, anavem a fer deures les dues a casa seva.
La gran majoria de vegades, però, ni l'una ni l'altra teniem res a fer, així que parlavem durant hores, anàvem al cinema, al museu del cinema...
La visita al museu del cinema va ser al·lucinant! Cada aparell que veiem l'analitzavem de dalt a baix intentant deduir com funcionava i per a què servia, comentavem la majoria de fotos que hi havien... I és que això de que les dues siguem futures científiques és un punt a favor, ja que més o menys ens agraden les mateixes coses.
Una altra cosa que tenim en comú és que a les dues ens encanta Harry Potter. La Romina és administradora d'un grup de facebook de Harry Potter i tot! Així que hem quedat en què algun dia farem una marató de pel·lícules de Harry Potter.
Me'n moro de ganes!
Projecte Rossinyol 2011
Benvinguts al blog de la Romina, una nena d'Equador que aquest any participa al projecte Rossinyol 2011, i de la Yasmina, la seva mentora. El projecte Rosinyol 2011 es durà a terme fins el mes de maig, temps en el qual tant la Romina com jo anirem penjant experiències viscudes, fotografies, reptes, il·lusions i moltes altres coses que se'ns vagin passant pel cap a mesura que ens anem coneguent. Esperem que us agradi!
domingo, 18 de marzo de 2012
viernes, 27 de enero de 2012
FORJANT UNA AMISTAT
Tot va començar un dissabte aparentment normal, però molt especial ja que era el gran dia, el dia en que sabriem amb qui estariem sis messos duent a terme el projecte rossinyol. La Yasmina, la meva mentora, ja sabia què m'agradaba, com era físicament i em coneixia una mica, pero jo a ella no.
A l'arribar al Centre Cívic Ter, cap de les dues sabia amb qui li tocaria estar durant els 6 mesos que dura el projecte rossinyol, i per coneixer-nos vam fer un joc en el que cada nen petit tenia la meitat d'una imatge i el seu mentor tenia l'altra meitat. Quan la Yasmina i jo vam ajuntar la imatge tot va cambiar. Al principi els nervis començaven a sortir, però poc a poc ens vam anar relaxant i confiant l'una amb l'altra.
La segona vegada que ens vam trobar va ser molt divertit! Vam anar a veure coses per la meva germana ja que era el seu cumpleanys i li vam fer un regalet, vam anar a menjar i vam parlar moltisim! Sempre recordare el primer dia que ens vam veure.
Desde aquell dia jo sento que tinc una germana gran i que sempre la tindré al meu costat.
Romina
Suscribirse a:
Entradas (Atom)